Aquesta pestanya neix de la necessitat de posar per escrit algunes de les moltes reflexions que com a equip pedagògic anem debatent aquests dies de confinament.
Aquest temps d’incertesa que estem vivint posa de manifest la necessitat de compartir significats respecte el valor d’anar a escolar, quina mirada d’infància tenim, què vol dir aprendre amb sentit, quin valor donem a la relació educativa, com personalitzem l’aprenentatge, de quina manera fomentem l’equitat o la desigualtat social, … i un llarg etcètera de temes i reptes que, ara que només ens podem trobar en la distància, creiem més necessaris que mai.
En aquest sentit, com a equip pedagògic de l’escola, volem exposar alguns elements de reflexió que serveixin per pensar, debatre i intercanviar mirades sobre tot allò que creiem important sobre l’educació dels nostres infants.
Amb aquesta intenció, periòdicament anirem penjant al final d’aquesta pàgina textos escrits per persones del claustre que esperem que us siguin d’interès.
Algunes idees per començar…
Qui hauria pensat fa unes setmanes que arribaria un dia en el que no podríem sortir al carrer o a jugar al parc? Que algunes ens quedaríem sense feina o que no podríem abraçar a les nostres famílies i amistats? O que perdríem un familiar de manera sobtada sense poder-nos acomiadar? O que deixaríem d’anar a treballar i estaríem a l’atur?
Estem segures que cap d’aquestes situacions no eren imaginables i ara les estem vivint de primera mà. En una situació tant complexe i inesperada com aquesta, ens preguntem què necessiten realment les nostres criatures i què els podem aportar com a adults.
Des de l’escola creiem que els infants necessiten, sobretot, presència, respecte i estima dels adults que els cuiden.
D’altra banda, aquest confinament ens regala temps per compartir, per estar junts, per mirar-nos els ulls, per conversar, per abraçar-nos, per jugar… Aprofitem doncs el temps que sovint en falta per SER-hi sense obligacions pendents, presses ni distraccions.
(La Núria Gros, ens exposa en aquest article com acompanyar als infants durant aquests dies. )
Com a equip pedagògic pensem que els infants han de ser agents actius del seu procés de desenvolupament i això passa per donar-los temps per fer, jugar i també avorrir-se.
Tal i com exposa la Cristina Romero és important que protegim el seu joc lliure i que no abusem de les pantalles. El temps buit és un gran motor de la creativitat. Permetem que siguin ells i elles qui ens facin propostes. Preguntem-los què volen fer i deixem-nos sorprendre per les seves idees! Posem-nos al seu costat sense dirigir.
Tornem a reviure la infància per uns dies!
D’altra banda ens sembla important tenir en compte que els infants necessiten moure’s. Diferents articles publicats ja expressen com la gestió d’aquesta crisi no ha tingut massa en compte als nostres nens i nenes en aquest sentit i ens preguntem si com a comunitat educativa podem fer-hi alguna cosa. En aquest article, la Heike Freire exposa aquest tema amb més detall i ens anima a adherir-nos a aquesta reivindicació.
CoronaInfancias. Los derechos de los niños y niñas en tiempos de crisis (Heike Freire)
Hi ha alternatives a confinar els infants 24 hores al dia a casa pel coronavirus? Diari Ara
Algunes de vosaltres potser us pregunteu què passarà amb els aprenentatges durant aquestes setmanes.
Les persones aprenem constantment. Cada situació de la vida ens ofereix un context on desenvolupar les nostres capacitats.
Així doncs, encara que durant un temps l’escola estigui tancada, els nens i nenes continuaran aprenent. Aprofitem aquesta parada com una oportunitat de creixement per a totes. Segurament és la primera vegada que vivim una situació com aquesta i de ben segur en traurem grans aprenentatges. (Article “Es perdran el curs”? )
La vida quotidiana i la realitat propera dels infants és la base per als seus aprenentatges. Estiguem atentes a allò que els interessa i oferim-los espai i temps per fer-ho. Aprofitem el temps que tenim per observar-los, escoltar-los sense jutjar ni intervenir. Us animem a viure a aquests dies com una oportunitat per redescobrir els nostres petits i petites amb nous ulls.
I per acabar, voldríem fer un apunt sobre les eines digitals. Aquests dies les estem fent servir més que mai. Ens permeten comunicar-nos amb la nostra gent i això ens permet socialitzar ara que no podem fer-ho de manera presencial. Us imagineu viure aquest temps sense elles? Segurament ja no som capaces de recordar què fèiem quan no teníem móvil ni internet i ara són eines imprescindibles. Però ara que estan sortit un munt de recursos i propostes online, programes de TV, webs … per aprendre ens sorgeixen també alguns elements de reflexió.
Es pot aprendre el mateix de manera online? Tothom hi té accés? On queda l’equitat social i la inclusió? Quins avantatges aporten als infants, sobretot en l’edat dels nens i nenes de la nostra escola? Formen part del seu fer innat i natural? Quines capacitats es posen en joc quan les utilitzem? Quin tipus d’aprenentatges promouen? De quina manera recullen els coneixements previs dels infants, les seves propostes, la creativitat…?
És evident que hi ha eines de qualitat i que ens poden ser útils aquests dies però des de l’escola creiem que és important limitar-ne el seu ús per les conseqüències que se’n deriven en els infants (sobre estimulació del cervell, adiccions, apatia, … ). Pensem que cal utilitzar-les de manera restringida i que si com a adults proposem fer-les servir que sigui sempre de manera compartida i acotada en el temps.
Si voleu aprofundir en aquest tema podeu llegir les aportacions de la Catherine Lecuyer
I fins aquí algunes idees que ens semblava important posar damunt de la taula per poder-hi reflexionar.
Articles de l’equip pedagògic:
Un temps per hivernar Cristina Fernández Pérez
Potser és el moment de sentir-nos, de fer passar el temps, de mirar-nos als ulls, de tenir-nos, d’explicar-nos què ens passa, de compartir com estem, de fer servir l’escolta, el detenir-se, de deixar-se sentir, de deixar-nos emportar pels instants i no pel rellotge, de deixar de comptar, de no mantenir-nos a l’espera, de no pensar en el ‘fora’, de no ser i de ser, i res més.
Educar a distància, curta Laia Pi Morera
Però té sentit educar a distància a infants de tres, quatre i cinc anys? Com es personalitza l’aprenentatge? Com ajustem la nostra intervenció sinó podem observar què fan les criatures, com es mouen ni que senten? On queda aquella abraçada que sosté? I els ulls que validen i donen confiança per seguir fent? I les converses espontànies, sinceres i càlides quan ens fan còmplices dels seus secrets?
Desconnectar per connectar Laia Baniandres Gibert
I és que tots aquests dies confinats em fan pensar en aquest parar i admirar. Admirar la capacitat que tenen els infants de connectar amb l’aquí i ara, de connectar amb si mateixos, de crear amb la seva imaginació mil jocs, situacions, construccions, andròmines amb tot allò que està al seu abast.
Us convidem des d’aquí a escriure les vostres reflexions i comentaris per poder debatre plegades.
